dissabte, 24 de juny de 2017

Reflexions íntimes de l'homenatge al Santi Casañas

Els Ran de les Coses al complet (d'esquerra a dreta): Pep Puig, Mónica Gispert, August Garcia, Josep Martí, Sito Gómez i Víctor Solana.














Demà ja farà tres setmanes. Tres. Uf!!! Em sap greu no haver pogut explicar-vos abans com va anar. Tot l'estrés acumulat per a tenir a punt el concert va ser substituït per les mil i una feines del final de curs… En fi, posem-hi remei.

Alleujament, satisfacció, agraïment i una íntima alegria, aquest és un bon resum de les meves sensacions un cop acabat l'homenatge al Santi.

Alleujament perquè era un repte -ja us ho vaig dir- molt important per a mi. Sabia que els que m'ho encarregaren m'havien fet la confiança de dipositar a les meves mans el nucli de l'acte i això, no puc negar-ho, em mantenia tens, ocupat, concentrat en tots els detalls perquè tot anés bé, el millor possible.


Satisfacció del deure acomplert, un cop vaig sentir els aplaudiments i, sobretot, quan m'arribaren les primeres felicitacions. Especialment de l'Eugènia, la dona del Santi. Per a mi era molt important que li agradés el que havíem preparat per recordar el seu company, el pare dels seus fills. Sabia de l'extrema delicadesa en què ha viscut el dol, i no volia afegir més dolor, sinó tot al contrari, un bàlsam que ajudi a tancar una mica les ferides. Per això la seva abraçada va ser la més sentida, la que va significar més per a mi aquell vespre de primers de juny. Gràcies, Eugènia, per haver confiat també en mi durant tot aquest temps.

La segona satisfacció va venir del grup del G.E.R. (Grup d'Estudis Rapitencs) que eren els que m'ho havien encomanat i vaig veure als seus ulls que els havia agradat la meva proposta. La seva generositat a l'hora de defugir qualsevol protagonisme i cedir-me el disseny de l'homenatge és tot un senyal de com entenen la feina, sempre al servei dels altres.
I encara hi va haver una felicitació inesperada, la de la Roser Cabré, l'autora del poema Foc dedicat als diables de la Ràpita, i també del poema sobre la llegenda dels gegants Ahmet i Mariona, que em va traslladar també la seva enhorabona per la feina feta.

Agraïment, perquè aquestes coses -com la majoria de les coses importants de la vida- no les pots fer sol, necessites del cop de mà dels que t'envolten. Des dels membres del G.E.R. amb qui he compartit bona part del procés de gestació d'aquest acte, fins als que m'acompanyaven dalt de l'escenari: els Ran de les coses, als quals s'havien afegit dos companys més, la Mònica Gispert a la lectura de textos, i el Víctor Solana a les percussions. Tots ells més el Pep Puig (rapsode), el Josep Martí (saxos i…) i el Sito Gómez (baix) van fer d'aquest homenatge un acte senzill però digne alhora, sobri però amb un toc de qualitat que va entusiasmar el públic assistent, almenys així ho testimonien els molts comentaris que ens van arribar.

La Mònica Gispert fent lectura d'algun dels "testimonis" de l'acte d'homenatge


I una íntima alegria que sents quan notes que has acomplert un deure de manera plaent a tothom. Una alegria que comparteixes amb el teu propi record del Santi, amb el teu homenatge interior I penses que tot allò que has fet / que hem fet ha servit per a que el seu llegat es mantingui més viu que mai, i que encoratgi als que quedem a seguir-lo duent a terme. 

T'adones, company?


Us deixo alguns talls de video de l'acte (cedits per la Montse Mateu)  i algunes de les peces musicals que vam interpretar (enregistrades pel tècnic Tomàs Carrasco). Sé que els amics del G.E.R. tenen previst de recollir-ho tot i buscar la millor manera de difondre-ho.
Pel Santi. I per tots nosaltres.

Gràcies!

PD: Només m'he deixat d'agrair al Narcís Cabré les esplèndides imatges que es van anar projectant al llarg de l'acte i que jo, per raons òbvies, no vaig poder veure bé. Espero poder-les gaudir quan s'editi el vídeo de l'acte.

PD2: Agrair en segon lloc a totes les persones que ens van enviar el seu testimoni a l'adreça de correu que vam crear a tal efecte. Moltes gràcies!!! Vau ajudar-nos a enriquir l'acte i alhora donar-hi un toc molt més personal.

PD3: No voldria tampoc deixar d'agrair al Tomàs Carrasco l'excel·lent feina que va fer amb el so i la il·luminació de l'acte.











8 comentaris:

  1. Me n'alegro molt, August, que aquest acte tan emotiu i important per a tu hagi sortit rodo! No en tenia cap dubte, perquè tu les coses només les saps fer a consciència. Passaré més tard a veure els vídeos.
    Una abraçada i bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! Com tu dius, les faig a consciència però tot i així de vegades no és suficient. També cal la màgia del moment. I en aquest cas es va produir.
      Una abraçada i bon estiu també per a tu!

      Elimina
  2. Sense conèixer-lo m'adono que en Santi es mereixia aquest homenatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, és d'aquelles persones -com tantes al nostre país- que avantposa els seus compromisos col·lectius als seus interessos personals. Tothom n'estava molt del Santi. Era un homenatge més que merescut.
      Una abraçada i bon estiu!

      Elimina
  3. gràcies per compartir amb nosaltres la teva alegria ! un acte reeixit i emotiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Elfree, pel teu comentari i per venir a veure'm de tant en tant (jo vaig tant de bòlit que no visito els blogs dels altres -i amb prou feines el meu, ja ho veus).
      Una abraçada i bon estiu!!

      Elimina
  4. Felicitats i me n'alegro que n'estiguis satisfet. Les bones dedicatòries, les bones intencions i la feina ben feta han de ser reeixides per força.

    ResponElimina
  5. Caram noi quina festassa, va ser un homenatge molt reeixit...
    Fa il·lusió quan t'encarreguen organitzar un acte així, perquè saben que ets responsable i segur que ho faràs bé...I les alabances, en acabar, ho confirmen! Els poemes recitats i cantats, tot molt bonic. Felicitats!!!
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina