dissabte, 22 d’abril de 2017

R.J.Palacio, una "amabilitat" trasbalsadora

Un servidor al costat de R.J.Palacio, l'autora de Wonder!!! Quin encant de persona!




















Hi ha dies que queden marcats en el nostre calendari personal com a únics, especials i inoblidables. Avui és un d'aquests per a mi. Perdoneu si el to sembla massa sensibler però, ni puc ni vull fer-hi res. Les coses que ens arriben amb una profunda emoció han de ser descrites amb un bri de la mateixa emoció que han despertat en nosaltres. I encara que algú pugui pensar que, tot plegat, no n'hi ha per tant, necessito transmetre-ho igualment. Si aquesta persona hagués estat a la Casa del Llibre avui a la presentació de l'autora de Wonder estic més que convençut que la seva percepció canviaria radicalment.

Els que em coneixeu sabeu que sóc un fervent admirador de Wonder i de tota la saga que li ha vingut al darrere. N'he parlat aquí molts cops. El que no sabia -tot i que ho intuïa per alguna entrevista que li havia escoltat- era que la seva autora, R.J.Palacio (Raquel Jaramillo) n'era l'ànima. I que, si el llibre m'ha emocionat com molt pocs llibres han fet, era perquè darrere d'aquelles paraules hi ha no només una gran escriptora sinó també una persona excel·lent, d'aquelles que et reconcilien amb la humanitat, de les que et fan sentir bé, feliç, que treuen el millor de tu mateix. Ara mateix penso en una altra: la Joana Raspall. Salvant les infinites distàncies entre les dues, l'efecte que provoquen és molt semblant: et captiven amb la seva senzillesa, amb la seva bondat, amb el seu compromís.

Aquí al costat de la Isabel Martí, l'editora de Wonder en català
























Doncs això he viscut avui a la Casa del Llibre, una mena de -si em permeteu la comparació agosaradíssima- epifania, com una revelació. (A hores d'ara acomiado a més d'un lector que s'ha posat les mans al cap). I el més curiós de tot és que em costa molt definir en que consisteix aquesta manifestació que ha pres cos en aquella sala plena de gent, mitjans de comunicació, lectors entusiasmats com jo, mestres, alumnes, pares i mares, nois i noies afectats d'una síndrome facial més o menys severa… La paraula que més s'hi acosta és una que la Raquel ha pronunciat molts cops: amabilitat (kindness deia ella en anglès). Sembla una paraula banal, inòcua. I tanmateix avui per a mi ha pres una força extraordinària. Els que ja heu llegit Wonder -no patiu no és cap espòiler- recordareu una de les frases del professor Browne:  "Si has de triar entre tenir raó i ser considerat, tria ser considerat". (I mira que costa avui dia deixar de tenir raó en alguna cosa!) O al final del llibre quan el director de l'escola de l'August Pullman cita J.M.Barrie (l'autor de Peter Pan): "…hem d'intentar sempre ser una mica més considerats del que cal". Segons Palacio l'a-ma-bi-li-tat (així intentava pronunciar-la en castellà)  no només pot canviar-te el dia sinó tota una vida. I crec que Wonder i tot el que ha suposat és una prova claríssima del poder d'aquest sentiment.

R.J. Palacio responent a Marta Cailà. Enmig la traductora.
























L'acte ha començat amb una presentació de l'editora en català de Wonder, la Isabel Martí (1) , editora de La Campana. Ha reivindicat l'ofici de Palacio com a escriptora destacant-lo per sobre del valor de la història que explica perquè, de poc serveix una gran història si no s'explica bé. I Wonder s'hagués pogut convertir en una novel·la sensiblera, molt afectada, moralista… I avorrida. Quan és tot el contrari.
De seguida la Marta Cailà ha pres posició com a entrevistadora. I ha estat genial, com sempre. Té una gran capacitat per a treure el millor de l'entrevistat i avui no ha estat una excepció. L'empatia amb Palacio ha estat constant i si no ha pogut treure'n més suc és perquè el temps se li ha tirat a sobre. Sobretot a causa que, tot i que Palacio parla un més que acceptable espanyol -és filla de pares colombians- en molts moments ha preferit l'anglès per a expressar-se. I això ha demanat la intervenció d'una traductora -també excel·lent, per cert- que ha pres temps per a tocar molts altres temes que segur que la Cailà tenia in mente.  Sigui com sigui una entrevista molt emotiva, plena de moments de gran calat humà, mostra que, aquest cop, darrere la gran obra hi havia també una gran persona.
No vull allargar-me més -tot i que podria- en alguns missatges de Palacio. Destacar només que ha anunciat que aviat podrem veure Wonder al cinema (amb Julia Roberts i Owen Wilson com a pares de l'Auggie Pullman, interpretat per Jacob Tremblay). I que està escrivint una nova novel·la que no té res a veure amb Wonder però que també va adreçada al públic infantil. I si Wonder parla de l'amabilitat, aquesta parlarà de l'amor. O sigui que ens esperen moltes emocions encara amb Palacio. Ah! També ha dit que, un cop enllesteixi aquesta novel·la tornarà amb algun dels personatges de Wonder, encara no sap quins, perquè els nens i nenes l'hi demanen amb molta insistència.
I si us pensàveu que les emocions acaben aquí us equivoqueu. Un cop enllestida l'entrevista s'ha donat pas a diferents persones que han volgut presentar el seu testimoni sobre la lectura de Wonder. Hi han passat primer dos professors de secundària -l'autor de la guia de lectura i el director d'un institut on van agafar aquest llibre per a impulsar el gust per la lectura. Després hem pogut sentir una alumna d'ESO que ha explicat què ha suposat per ella Wonder. Però els moments més emotius han arribat amb el testimoni d'una alumna que pateix una síndrome facial i el d'una mare d'una nena amb aquesta malaltia i alhora membre de l'associació de families que la pateixen directament.

La mare i membre de l'associació de famílies afectades per la malatia (sento molt no saber-ne el nom).

























La nena ha explicat com la lectura de Wonder la va ajudar a sortir del pou en el què la malaltia la va col·locar. El testimoni de l'August va ser una font d'energia i d'eines per a superar-ho. La mare ha llegit un text preciós explicant com se senten els nens i els pares d'aquests nens. Ha explicat com van acollir meravellats aquest llibre on, per primer cop, el protagonista era com un dels seus fills. I com aixó els ha ajudat a visibilitzar la seva situació i a poder treballar les situacions de rebuig que, sovint, aquests nens pateixen, especialment a Secundària. El públic ha acollit aquestes dues darreres intervencions amb uns aplaudiments molt sentits.

L'acte s'ha tancat amb la signatura de llibres a càrrec de l'autora. Hi havia una fila interminable i, per un moment, he pensat deixar-ho estar. Però després he tornat i l'he trobada ja sola mentre un mitjà li feia una entrevista. L'espera ha valgut la pena. M'he pogut fer una foto amb ella i parlar una mica de com aquest llibre m'acompanya a l'aula des de fa 5 anys. Que els meus alumnes s'hi entreguen a la primera pàgina mentre els la llegeixo en veu alta. "I has plorat?" m'ha preguntat ella. "I tant" li he dit. Primer a casa sol i molts cops a l'aula rellegint moments del llibre plens de tendresa i emotivitat. M'ha signat el llibre amb una frase preciosa, que vull compartir amb vosaltres.

"A l'August,  els mestres són els veritables wonders (meravelles) d'aquest món" (R.J. Palacio)

Enteneu ara una mica perquè ha estat un matí inoblidable? Gràcies per la paciència. I, si no ho heu fet encara… LLEGIU WONDER, REGALEU WONDER. La seva amabilitat us canviarà el dia i, vés a saber què més...



(1) Agraeixo profundament a la Isabel Martí no només l'haver-me convidat avui sinó també haver-me donat fa un temps la possibilitat de compartir la meva experiència a l'aula amb Wonder als mitjans (El Periódico i TV3!).

14 comentaris:

  1. Jo no m,he acomiadat en tot el post. M'agraden les emocions i m'agrada com ho expliques tot.
    Ho podem viure a través de les teves paraules! Quina sort!

    Estarem al cas de tantes novetats. Llibres i peli i tot. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, per restar aquí llegint i pel teu "amable" comentari.

      Us aniré informant de tot tan bon punt ho sàpiga!

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Has començat molt bé la diada de Sant Jordi teacher August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no m'hagués imaginat un Sant Jordi millor!
      Una abraçada, Xavier!

      Elimina
  3. Com a curiositat estadística “només” anomenes “Wonder” vint vegades en aquest post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, no me n'havia adonat! Suposo que és una mostra de l'efecte que aquesta novel·la -i la seva autora- m'han provocat. Ja he avisat només començar: no pensava filtrar gens l'emoció que he sentit. I suposo que aixó es nota en repeticions com aquesta. (la propera vegada intentaré escriure Pons unes quantes vegades ;)
      Salut!

      Elimina
  4. Felicitats August, reconèixer el valor dels altres i de les seves obres, també és molt meritós. Estic d'acord, l'amabilitat és un gran bé. I a mi, que m'agrada tenir la raó, potser m'ajudarà tenir present que importa més ser considerat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Consol! És que no puc més que treure'm el barret davant de gent que, des de la més profunda humilitat, fa aquest servei als altres.
      I la raó és important quan hom la té, esclar, però la humilitat ens diu que hi ha coses més importants que el fet que se't reconegui. Costa, però...

      Elimina
  5. August, penso que sempre que hi ha sentiments pel mig, n'hi ha per tant...Jo no m'he acomiadat del post, ni m'he posat les mans al cap...I sí, també jo penso que la paraula amabilitat t'obre moltes portes i m'encanta aquesta frase:"Si has de triar entre tenir raó i ser considerat, tria ser considerat", jo faig la mateixa tria...
    Felicitats August, per un dia tan ple d'emocions que ens has sabut transmetre molt bé.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser, per les teves paraules. Persones com tu i jo no tenim manies a l'hora de mostrar els sentiments, cosa que, en segons quins àmbits, està avui molt desvalorat. Es porta el to més dur, crític, que cerca allò més negre. La "bondat" està fora de mercat. Però m'és absolutament igual. I en situacions com la trobada amb aquesta escriptora és quan em confirmo en què la força de les energies positives no té rival.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. preciós, encoratjador i tendre tot plegat , feliç i afortunat tu per compartir vetllada amb gent tant amable i lletraferida....confesso que no he llegit cap llibre de Wonder però em fa venir ganes ...i enhorabona pels teus projectes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! De tota la "saga", Wonder és el millor, tot i que els altres mantenen aquest to i l'ofici de l'escriptora. Per si t'animes…
      I molta sort en els teus projectes!
      Una abraçada.

      Elimina
  7. Sempre ets molt generós, apassionat amb el que t'agrada! I encomanes la passió. Com quan em vas fer veure com n'és de bo Jaume Subirana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No concebo el coneixement sense passió. Encara que a alguns els pugui semblar que això el distorsiona. El coneixement duu a l'estimació en tots els sentits de la paraula. I l'estimació és passió per allò que coneixes i, per tant, valores.
      Celebro haver-te encomanat la passió per en Subirana. I, si mai tens temps i ganes, et recomano vivament la lectura de Wonder. Passió pura al servei d'uns valors humans i una literatura de qualitat.
      Una abraçada!

      Elimina