dimecres, 28 de gener del 2015

Lectura: engany o dignitat?

Josep M Aloy. Foto: El Núvol

Ja fa dies que el bon amic Josep M Aloy, crític especialitzat en LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) va engegar una polèmica des del seu blog amb l'article Fomentem la lectura o fomentem l'engany? Amb un enfocament lúcid i valent, Aloy ha destacat alguns dels vicis que el mal anomenat foment de la lectura ha creat, sobretot, entre alguns sectors del professorat de Secundària d'aquest paísAquest article va ser publicat poc després a la revista El Núvol, on despertà un munt de comentaris que val la pena llegir i que, pocs dies després, a la mateixa revista, van merèixer un article de Griselda Oliver a tall de resum.
Després d'aquest devessall d'opinions i amb la intenció de ressituar alguns aspectes del seu discurs, Aloy va publicar El foment de la lectura, el foment de la dignitat. 

No us els perdeu. Valen molt  la pena.


7 comentaris:

  1. que hi hagi alumnes que vulguin enganyar als professors sempre n'hi haurà, ara bé, diguem ingenu, però amb lectures més adequades pels alumnes es podria arribar a reduir aquest fet. Com a mínim a la meva època d'estudiant et feien llegir cada cosa infumable que n'hi ha per fer avorrir la lectura en general

    ResponElimina
  2. Es cert el que dius, Pons, un dels problemes és la tria dels llibres que cal llegir. Però hi ha també -i no és menys important- el problema de com es treballa aquesta lectura als centres. Si només s'obliga a llegir, sense donar cap més ajuda o acompanyament, si no es debat sobre els llibres, si només es fa al final una simple prova per a comprovar que s'ha fet la lectura (resum que es pot baixar d'internet sense haver llegit el llibre), doncs això, que fem de tot menys fomentar la lectura.

    ResponElimina
  3. He llegit tot el que ens has anat enllaçant sobre les lectures obligades i trobo que és un debat molt important i necessari. I m'agrada molt en què n'heu anat dient. I el resum d'avui. Jo que no he estat mai professora, però sí que he estat mare i també reeducadora de nens amb dificultats d'aprenentatge, algunes vegades m'he esgarrifat dels treballs posteriors a la lectura d'un llibre. Jo em considero bona lectora i he gaudit molt i moltes hores llegint, però alguns treballs o alguns examens de lectura els suspendria amb molt d'orgull. Perquè la lectura i el profit que en traiem en aprenentatge vital i en plaer no té absolutament res a veure amb aquest treballs.

    Replantejar-se què s'ha de fer llegir és important, però el com, encara molt més.

    Moltes gràcies per la feina i per compartir-la.



    ResponElimina
  4. Gràcies, Carme. És un débat que es podría extrapolar a d'altres disciplines. Caldria preguntar-se què ensenyem avui als nostres alumnes i, sobretot, com ho ensenyem. Quines eines els donem perquè s'enfrontin al món -en el millor sentit de la paraula enfrontar: posar-s'hi davant per davant i prendre una opció personal crítica i raonada, plena de coneixement i d'uns valors ètics que li permetin esdevenir un ciutadà responsable, que aporta la seva visió de com millorar el món en el que viu…
    I en tot això la lectura hi pot ajudar molt. Un llibre -si és un bon llibre- és molt més que un exercici acadèmic a superar…
    Sempre em ve a la memòria la figura de l'Emili Teixidor i el seu llibre -que ja hauràs vist que molts recomanem- :La lectura i la vida. En vaig parlar una miqueta en aquest blog: http://august-rapsodia.blogspot.com.es/2008/10/ensenyar-poesia-com-un-problema.html

    En fi, Carme, abraçades i fins la propera.

    ResponElimina
  5. He llegit l'article i m'ha agradat molt...Penso que els llibres que són de lectura obligatòria, sovint no tenen cap interès pels alumnes, siguin grans o petits i això porta a " feta la llei, feta la trampa". Crec que s'hauria de proposar un ventall de llibres perquè puguin escollir els que més els motiven i segur que aleshores els llegirien...
    Pel què dius de fer resums o contestar preguntes, jo he tingut moltes discussions amb companys...Sempre dic que quan jo llegeixo un llibre si després n'hagués de fer un treball segurament també el posaria per barret a qui m'ho proposés...Una cosa són els comentaris de textos a classe o un resum de tant en tant, però si volem que estimin la lectura, n'han de poder gaudir.
    I de vegades volem imposar el gust per la lectura i no hi estic massa d'acord, ja que a molts grans tampoc els agrada llegir.
    Jo havia anat a molts cursets sobre com motivar la mainada pels llibres i sempre ens deien que ens funcionaria pels nens que ja els agradés una mica llegir, però que no somiéssim en fer miracles. Tinc un renebot que té 9 anys i és un menjallibres, perquè la seva mare també ho és, crec que predicar amb l'exemple, sol donar bons resultats.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord amb el Pons, a la meva època també havia de llegir alguns llibres que no baixaven ni amb un got d'aigua.

    M'ha fet il·lusió aquest 'post' doncs el Josep M. Aloy de petit el vaig tenir de mestre,... segurament de català, fa molts anys ja d'això.
    Salut!

    ResponElimina
  7. Toni, ja li faré saber al Josep M Aloy que el vas tenir de mestre, li farà gràcia!
    Jo l'he conegut aquests darrers anys perquè em coincidit amb ell a partir de la preparació del centenari de la poeta Joana Raspall, de la qual he ha editat un Bestiolari preciós.
    Salut als bagencs!

    ResponElimina