En un article excel·lent al diari ARA, Salvador Cardús analitza una de les derivades del conflicte de Can Vies, el que ell anomena "la mala relació que els catalans tenim amb l'autoritat, sigui la dels pares i mestres, sigui la de la policia, sigui la dels representants de les institucions polítiques en general", i continua així:
TANMATEIX, LA RESOLUCIÓ condescendent de l’Ajuntament de Barcelona davant l’amenaça violenta d’un grup d’individus que, després, són incapaços d’assumir-ne la responsabilitat, ha obert encara un nou front d’indignació social. Parlo de la irritació d’unes classes mitjanes dramàticament empobrides però que conserven un fort sentit de la decència, l’honestedat i la responsabilitat. De persones que amb unes enormes dificultats paguen els seus impostos, la hipoteca o el lloguer, els rebuts de la llum i l’aigua, i que encara escombren la vorera de casa davant la desídia de l’administració. En definitiva, parlo de tots aquells que tenim la convicció que estem mantenint tota una casta de pocavergonyes, des d’alts funcionaris i servidors públics corruptes fins a membres de consells d’administració de grans empreses que obtenen prebendes insultants a costa de la nostra precarietat, i a més paguem els capricis dels “revolucionaris” que exigeixen la contribució incondicional de les institucions públiques a la seva causa. Som gent que, a més, responem a la nostra consciència amb una sobrecàrrega de generositat amb els que veiem més desvalguts, molt a tocar nostre, pagant quotes a Càritas o la Creu Roja i contribuint a recaptes d’aliments, maratons televisives o festes solidàries.
LES CLASSES MITJANES del país han estat aguantat amb enteresa estoica i molta responsabilitat el seu empobriment i les greus restriccions que s’aplicaven a uns serveis públics als quals han seguit contribuint trinco-trinco. Tanmateix, l’escàndol dels abusos per dalt i per sota ja és insuportable. I si no s’actua amb exemplaritat, si a més d’escanyades se senten desemparades, a causa de la seva decència no cremaran contenidors, però acabaran votant en contra dels qui les han abandonat.
L'article ha estat àmpliament aplaudit a la xarxa perquè crec que recull un sentiment de bona part de la societat d'aquest país, la que, per posar un exemple molt recent, fa escassos dos dies va gastar el seu temps i diners anant a fer castells per les ciutats d'Europa… Salvador, l'has clavat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada