dijous, 20 de març del 2014

Si obres els ulls… Homenatge a Pete Seeger a Manresa (13/4/14)

D'esquerra a dreta:  Santi Arisa, August Garcia, Rah-mon Roma, Lluís Atcher, Amadeu Rossell i Pep Gasol


Si obres els ulls ara podràs veure i sentir algunes de les coses que van passar al Sielu el dijous passat amb motiu de l'homenatge a Pete Seeger.
Comencem amb una cançó que vaig sentir per primer cop al LP "Together in concert" on Pete cantava amb l'Arlo Guthrie, el fill del Woody. Un concert impressionant. Aquella cançó em va captivar des del primer moment, tot i que llavors encara entenia menys l'anglès que ara:  "Well may the world go". És una melodia que sempre m'ha acompanyat, fins que un bon dia em vaig decidir a versionar-la en català. Una mestra d'anglès em va donar un cop de mà, l'Elisenda Papiol.  Però ja sabeu que passa amb les adaptacions de les cançons: o traeixes la lletra o traeixes la música… I de vegades tot plegat. Sigui com sigui en va sortir aquesta altra manera d'esperar sempre un nou dia: "Buscant un nou demà", when i'm far away… Siguis on siguis, Pete, ets prop nostre i el teu llegat continuarà:



Una cançó de la que se n'han fet mil i una versions és "Kisses sweeter than wine". Va néixer d'una melodia tradicional irlandesa que The Weavers (un dels grups de Pete Seeger) van adaptar. Va ser un dels seus grans èxits, però segurament qui la va popularitzar van ser  el tercet "Peter, Paul and Mary". Després molts més cantants se l'han feta seva. Aquesta és la versió d'un dels Seegers, el Rah-mon Roma. És una d'aquelles cançons on cantants i públic es fonen en una harmonia a moltes veus, mentre ressona el vers que li dóna nom:  Oh… "Petons més dolços que el vi":



En el repertori de Pete Seeger apareixen sovint cançons d'arreu del món. Com destacava el diari ARA: "Una de les lliçons que deixa Seeger és precisament que no va establir jerarquies musicals, ni per qüestions geogràfiques ni estilístiques. Per a ell tant poder tenia un blues de Leadbelly com una peça cubana com Guantanamera" (X.C.)
Una mostra d'això és aquesta peça: "Somagwaza", tradicional africana, que permet també el joc coral amb el públic a partir diverses frases musicals que, juntes, donen a la cançó tota la seva força rítmica i la riquesa harmònica:



Com recordava el mateix Raimon, parlant del seu amic Pete:  Si el públic no cantava als seus concerts, deia que no ho havia fet bé."


Si fem cas d'això, no ho deuríem pas fer gaire malament nosaltres perquè, la veritat, és que el públic es va entregar des de la primera nota. Jugàvem amb avantage: coneixien el repertori del Pete i, a més, tenien unes ganes tremendes de participar en aquell homenatge que, ens va treure una mica a tots plegats uns quants anyets, no ho podem negar.

Vam acabar amb una versió a la manera Santiarisenca del "Guantanamera", una cançó de la qual Pete n'és co-autor, juntament amb el poeta cubà José Martí i d'altres que van ajudar a arranjar-la. Podem dir que, amb aquesta cançó, -perdoneu-me el joc fàcil de paraules- aquella nit vam tocar el Sielu.

Ara només esperem poder repetir-ho. I ja tenim una propera ocasió: el 18 d'abril a Cal Magre, el restaurant de Callús on, finalment, s'hi podrà afegir el gran absent de l'altra nit: el seegerià per excel·lència a Manresa i part de l'estranger: Lluís Pinyot. Ja us donarem més detalls a mesura que s'acosti la data. De moment, si voleu repetir, reserveu-vos la data. I si no vau poder ser a Manresa també, que aquesta també promet ser una gran nit!!




Fotos:  Josep Roma

1 comentari:

  1. Gràcies, August, això és un gran regal pels que no hi vam ser... he gaudit amb els teus vídeos.

    Una abraçada

    ResponElimina