diumenge, 21 d’agost de 2016

Sortida al Castell de Marmellar


Escric aquestes notes poques hores abans de marxar cap a la CAT700. Quan les llegiu ja estarem pujant de Salardú cap al Pla de Beret. Tanmateix no volia marxar sense acabar aquesta sèrie de sortides en bici que a mi m'han servit per a preparar-me físicament i gaudir dels nostres paisatges en la confiança que alguna cosa bona hagi pogut compartir amb vosaltres. Som-hi que és tard i vol ploure. Avui aniré per feina. Poca literatura. Fotos i dades.



















La ruta a Marmellar coincideix amb moltes de les que he fet aquests dies en un tram, fins a la cra. que va de Torrelles de Foix a Roca-Vidal. En un dels revolts abans de l'heliport (on l'altre dia vaig trobar-me uns muniencs fent de control d'una cursa) arrenca el camí que baixa a la riera de Marmellar i, un cop allà, remunta tot fent esses i atravessant la riera uns quants cops fins que arriba al castell.
El castell es troba en un indret que sempre m'ha fet una certa impressió per la seva solitud. Tot i estar enfilat en un bon turó sobre la riera queda per sota de les muntanyes del voltant així que, més que sentir-te enlairat i en un lloc inexpugnable no sé perquè sempre tinc la sensació que algú des de més amunt em vigila. Si a aixó s'hi sumen els masos i cases mig abandonats entre les urbanitzacions d'aquella zona i el so d'algun gos aïllat que ressona enmig de la vall… què voleu que us digui, a mi sempre em fa això que es diu "iuiu". 
Però malgrat tot m'agrada arribar-m'hi perquè aquestes restes imposen, encara que només quedi una paret alçada. I la petita esglesiola mereix una visita. 
Jo aquí callo i deixo parlar les imatges. 









 








 










Dades de la sortida

Distància (des de Vilafranca): 41 kms
Temps:  2h 54 min
Mitjana:  14,1 km/h
Desnivell positiu acumulat:  590 mts


I res més, el proper post serà per quan torni de la CAT700 cap a finals d'agost.
Espero poder-vos explicar més meravelles.



divendres, 19 d’agost de 2016

Pujant a Puigcerver (Baix Camp)


Aprofitant que he passat uns dies al Baix Camp he continuat les meves excursions en bici. Aquesta és una de les meves preferides: la pujada al Santuari de Puigcerver (787 mts). S'hi pot accedir des del poble d'Alforja o el de Riudecols, que és des d'on he pujat jo.

He sortit, ben d'hora ben d'hora -com deia aquell- de Riudoms. Estan de Festa Major i fins tard hi va haver soroll, així que de bon matí hi ha un silenci immens i molt agraït. Fa tanta fresca que m'he d'abrigar una mica i tot mentre enfilo la carretera que em durà a les Borges del Camp i després fins a Riudecols.

Entre els núvols que encara tapen la carena s'hi endevina Puigcerver
Un cop a Riudecols el camí comença a pujar de cop. No us espanteu, és una rampa que, des de la font, s'enfila per un carrer només uns 20 o 30 metres però és suficient per a treure el fetge de bon matí. De seguida el carrer desemboca en un camí que surt del poble i va pujant però ara ja a un ritme més suau. Al cap de poc estic enmig d'un bosc d'alzines circulant per un camí sorrenc que ja no m'abandonarà fins dalt, a voltes amb pedra trencada. A l'entrada del Mas d'en Cabrer em sorprèn una portalada de ferro curiosa on hi han escrit: "Welcome to Paradise". Caram sí que he anat lluny!

Realment m'hi sento. Estic pujant per un camí preciós amb la fresqueta del matí i, a sobre, amb l'ombra dels arbres o de la mateixa carena, encarada cap al sud-oest. Està clar que si hagués pujat per Alforja ja tindria el sol a la meva esquena. 

El camí segueix ascendint ombrívol. Al damunt de la carena ja es veu clarament el santuari

A cada cruïlla on hi podria haver algun dubte hi ha sempre un cartell indicador que ens assegura que no ens equivoquem.

Com ja he dit, el camí és força bo però es trenca sovint per les pedres del sòl. Continuo guanyant alçada ràpidament després de Mas d'en Vall, concretament en una zona que s'anomena les Marrades. Aquí el camí va fent esses mentre puja.




De cop, en un revolt asfaltat em giro per a veure la panoràmica i veig tot el desnivell guanyat. Cap al sud-oest, darrera de la serra que m'amaga el Coll de la Teixeta veig una silueta que m'és molt familiar. Una mena de puig en forma de piràmide. Sí, és Escornalbou, al peu de la punxeta coronada per l'ermita de Santa Bàrbara.

El puig on es troba el Castell-Monestir d'Escornalbou destaca darrere la carena

Si miro cap a la meva dreta veig Puigcerver i el tros que encara em queda per pujar.


Sort que en aquest tram han asfaltat el camí perquè així la pujada és més agraïda.


A aquest ritme guanyo metres de seguida, de manera que aviat torno a veure el santuari ja molt més a prop.

Si miro per totes bandes només veig un mantell verd, espès, com una molsa, que s'estén arreu.

De seguida arribo al peu del santuari. En una cruïlla trobo un indicador amb les tres rutes que es poden fer des d'aquí. La que he pujat des de Riudecols, la que va cap al Coll dels Feixos (i des d'aquí pots baixar a l'Argentera per un costat o a Porrera per l'altre) i la que porta cap a Alforja, que és per on penso baixar després.

Però ara cal gaudir de la vista i del descans ben merescut. M'assec en un dels bancs que miren cap al Baix Camp. Al fons s'endevina Cambrils i el mar, tot i que avui hi ha molta calitja.

Al meu darrere el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.

És una construcció curiosa, amb aquests contraforts. I té una història igualment interessant. Si voleu conèixer la llegenda de la trobada de la Mare de Déu (una imatge, per cert, preciosa) llegiu-la aquí.  Resumida diu:


"Des de temps ancestrals una llegenda transmesa a través dels anys ens explica que a  principis del segle XIII, els veïns d’Alforja veieren durant alguns capvespres unes estranyes resplendors que il·luminaven el cel al cim de Puigdeneres. Intrigats pel fet, decidiren enviar homes experts a aquell lloc, per tal que descobrissin la causa d’aquelles llums. Obrint-se pas entre l’espessa boscúria, arribaren al cim de Puigcerver, on van trobar una bella imatge de la Mare de Déu, amagada dins del tronc buit d’una servera. I en aquest mateix lloc li van construir l’ermita."

Com podeu veure aquí també s'explica l'etimologia de Puigcerver:

"Són diverses les explicacions que s’han donat sobre l’origen i el significat del mot PUIGCERVER. El poble senzill, refiant-se només de la tradició de la troballa de la imatge i sense cap fonament històric, el fa derivar del lloc on va ser trobada, dalt de la muntanya PUIG i dins del tronc de la servera CERVER, muntanya de la servera. Probablement en aquells temps podria haver-hi bastantes serveres entre l’arbratge del bosc de Puigcerver. Tot i que segons la grafia catalana actual caldria escriure PUIGSERVER."

Faig unes quantes fotos més de la panoràmica i tiro avall.

Mirant cap al Coll d'Alforja, s'alça la Serra de la Mussara i darrere la Serra de Prades
Mirant al Sud-oest es veu la Serra del Pradell de la Teixeta. A la dreta s'alça clarament Escornalbou
Dono la volta al santuari pel cantó est i de seguida trobo el camí que baixa a Alforja. Si continués pel de l'esquerra aniria a parar al coll del mateix nom. 

El camí baixa amb força rapidesa i cal estar atent perquè està força trencat. Al cap de no-res ja torno a tenir el santuari a sobre meu a una bona alçada.

A dalt, mig amagat pel bosc, s'endevina la silueta de Puigcerver

De seguida em trobo a un dels racons més bonics d'aquesta ruta: la Creu del Formatge. Sempre m'ha captivat aquesta petita esplanada enmig d'un camí que puja des d'Alforja amb ganes i que continua fent-ho també des d'aquí a Puigcerver. És com un petit oasi, un descans per al caminant. La creu, a més és molt bonica, al costat d'aquesta alzina tan ben posada. 
                                                   
La Creu de Formatge, baixant cap a Alforja























Si miro enrere veig el tros que els queda als que des d'aquí vulgin pujar a Puigcerver






























Sempre m'havia encuriosit el perquè d'aquest nom, Creu "de Formatge". Avui buscant per internet he trobat un blog molt interessant sobre creus de terme, obra de Màrius Domingo. Allà s'hi exposa una hipòtesi sobre aquesta denominació.

Des d'aquí el camí baixa encara més vertiginosament. En un revolt apareix aquesta capelleta.


























En pocs minuts sóc a la riera d'Alforja. Abans d'arribar al poble faig encara una paradeta més per fotografiar aquesta bassa. Si mireu atentament hi descobrireu un habitant.


























Què, no?  Vinga va, us ajudo una miqueta.


























De cop m'ha vingut al cap un poema de Jaume Subirana. Bé, de fet és una mena de prosa poètica que parla de mirar i no veure una granota que has sentit raucar fa poc. Un dia d'aquests el penjaré al meu altre blog "Surant com les pedres" perquè veieu de què parlo. Haureu d'esperar a que torni de la meva ruta per la CAT 700…

Ara, però, deixo la bassa i arribo a Alforja i em trobo amb una altra creu de terme.

La creu de terme d'Alforja. Al fons la serra que s'enfila cap a Puigcerver, d'on vinc.
























A Alforja agafo la carretera per tornar a Riudoms. Abans passaré per les Borges del Camp. M'aturo a la plaça de l'església. Avui hem fet una ruta amb molts motius religiosos, ves per on.
L'església de les Borges del Camp



Dades de la sortida

Distància (des de Riudoms): 32,8 kms
Temps: 2h 19 min
Mitjana: 14,1 km/h
Desnivell positiu acumulat:  675 mts


Proper capítol (i últim!):  Sortida al Castell de Marmellar